dilluns, 28 de maig del 2012

Trofeo Pinares, Soria. Abril de 2012


Els dies 21 i 22 d’abril es va disputar el Trofeo Pinares als frondosos boscos d’una bonica comarca a cavall entre Soria i Burgos. Cridats per la prometedora bellesa del paisatge i per l’afany de córrer més enllà de les fronteres del nostre petit país, fins a 15 membres del Club UPC (entre socis i simpatitzants) vam sortir en expedició cap a les terres llunyanes de Pinares. La pedania de la Hinojosa, un llogarret rústic, deshabitat en aparença, però equipat amb església, pista de frontó i taverna clandestina, ens acolliria i ens donaria refugi les dues fredes nits que teníem per endavant.

Dissabte al matí, ni el fred ni la pluja van arrugar-nos per llevar-nos ben d’hora, ben d’hora i encaminar-nos cap a Palacios de la Sierra a córrer la cursa de mitja distància. Un bosc net i humit, una pineda majestuosa, conjunts de roques enormes i el color verd que ho impregnava tot conformaven un escenari magnífic per gaudir de la cursa i de l’entorn. I perquè res trenqués l’harmonia del paisatge, fins i tot les tiges de les balises eren fetes de la fusta dels arbres del mateix bosc. No us hi vau fixar? Els millors resultats del Club els van aconseguir els nostres representants a les categories d’iniciació, que van fer un paper més que destacat en el que per alguns era la seva primera cursa.

Complert el primer objectiu del cap de setmana calia recuperar forces i no podia haver-hi millor manera de fer-ho que amb un bon plat de pisto, picadillo i morcilla, autèntiques delicatessen locals amb les quals ens vam carregar d’energia per una tarda d’intensa activitat turística. La Casa de la Madera, dues necròpolis i una recerca de geocaching per deixar constància del nostre pas per la zona van omplir una tarda plujosa que va culminar amb un arc de Sant Martí absolutament espectacular. Potser va ser l’arc de Sant Martí que ens va hipnotitzar amb la seva bellesa, però el cas és que entre les 20h i les 22h del vespre cap membre del Club recorda què va passar. Hem sentit a dir que hi va haver un partit de futbol, però tampoc ho podem assegurar.

Una altra pineda, la de San Leonardo, va ser l’escenari de la cursa de diumenge. Aquest cop, van ser les vaguades (tàlvegs, segons el diccionari de l’IEC) pronunciades i les estructures rocoses les que van marcar la presa de decisions en l’elecció de rutes, que passaven per boscos força penetrables, però sobre un terreny accidentat. Satisfacció general entre els membres del Club al finalitzar la cursa i, altra vegada, amb ganes de recuperar energies amb un bon tiberi lleonès. Un cop dinats, ens resistíem a abandonar les seductores terres sorianes i vam voler passar-hi les últimes hores en un dels seus indrets més bonics. El passeig pel Cañón de Río Lobos va ser la cirereta que va culminar un cap de setmana rodó d’esport, natura, gastronomia, carretera i, sobretot, molt bon rotllo. Trofeo Pinares, fins l'any que ve!

Mariona Roca